Els cellers catalans d'Alemanya en el primer quart del segle XX
Preliminars
Desitjaríem recordar en aquesta entrada un capítol gairebé oblidat de la història comercial catalana .
Des de molt antic, del port de Tarragona partien vaixells mercants amb càrrega de vins cap a destins de França i d’allí a Centreeuropa. L’exemple que presentem, a l’esquerra, és la declaració de càrrega del capità d’un vaixell mercant, davant les autoritats portuàries de Tarragona, a principis del segle XIX .
Desenvolupament del comerç de vi amb Alemanya
El comerç i el consum de vi es va afermar a principis del segle XX en unes certes zones de la Alemanya imperial que comptaven ja amb una secular tradició vinícola. Arran del Tractat Comercial entre Espanya i Alemanya, es va reduir l’aranzel sobre productes espanyols, sobretot els nostres vins .
Aprofitant els millors preus del vi importat de Catalunya, algunes famílies procedents del sud de la província de Barcelona i centre de la província de Tarragona van crear durant aquest primer quart del segle XX una xarxa de Spanische Weinhallen o cellers espanyols. Moltes d’aquestes famílies s’havien traslladat prèviament a Suïssa, per a treballar en cellers creats per comerciants suïssos assentats a Catalunya i que ja tenien un cert èxit des de finals del segle XIX.
Creació de la xarxa de cellers espanyols en Alemanya
Els membres més emprenedors de les famílies que traballaven en aquests cellers suïssos van passar a desenvolupar un negoci similar en la zona sud d’Alemanya (que comprenia en aquest moment també les actuals Alsàcia i Lorena franceses ) .
Ciutats com Basilea o Zurich a Suïssa, Estrasburg, Munic, Stuttgart o Reutlingen van comptar amb aquesta mena de locals. Al poc temps la xarxa cobria gairebé totes les grans ciutats del sud d’Alemanya.
Organitzaciò dels locals alemanys
Molts dels locals de les Weinhallen se situaven en bells edificis del centre de les grans ciutats. En ells podia adquirir-se el vi a l’engròs de diferents zones d’Espanya i Portugal o bé consumir-se «in situ».
En una altra entrada d’aquest blog desenvolupem la història d’una d’aquestes famílies, els Cabré, que procedia del municipi de Duesaigües, a prop de Reus. Altres famílies catalanes que es van dedicar al comerç de vins en aquesta zona d’Europa central procedien de Vilafranca del Penedès i la seva comarca, de la zona d’Igualada i Capellades i, algunes altres, del Priorat . Podeu veure al següent enllaç com En Juan José Cabré Anguera ens explica personalment la seva vida i obra.
Apogeu i caiguda dels cellers
L’apogeu dels denominats cellers espanyols va durar fins al final de la Gran Guerra. A partir d’aquest moment va començar la seva lenta decadència . Durant els anys precedents a 1914 es van produir ja nombrosos atacs en premsa alemanya en els quals s’al·legava la mala qualitat i els efectes nocius que produïen els vins espanyols en el públic alemany.
Altres arguments utilitzats per la premsa acusaven els comerciants catalans d’aprofitar-se de la menor fiscalitat del vi importat, d’afegir sucres, aigua o qualsevol altre ingredient nociu . Els comerciants catalans de vi o «Weinhändler» es van agrupar en associacions de defensa dels seus drets, contraatacant des dels seus òrgans de premsa. Malgrat això, en uns anys les campanyes van anar minant la rendibilitat del negoci dels cellers. Les administracions municipals alemanyes van prohibir la concessió de noves llicències d’obertura i les encara existents van anar tancant en cascada. La fortíssima crisi econòmica alemanya a l’època de la República de Weimar, després de la pèrdua de la guerra va fer la resta, fins a liquidar gairebé totalment el florent negoci dels cellers espanyols.
Recolzament de la premsa catalana als cellers d'Alemanya
El Comercial Vinícola Español va ser un dels primers òrgans de comunicació i defensa dels cellerers catalans d’Alemanya i Suïssa. Editat a Igualada, es va mantenir prop d’un any.
La continuitat dels cellers suissos
Els cellers espanyols a Suïssa van ser els pioners en el negoci i presentaven la particularitat de ser societats mixtes amb empresaris suïssos que havien tingut alguna relació amb la importació de vins catalans. Alguns d’ells s’haurien establert prèviament en la zona del Penedès de Catalunya.
A la foto de la dreta, un dels més famosos importadors de vi català a Suïssa, amic personal de la família Cabré i creador dels primers cellers de vi espanyol a Basilea. : F. Steiner
